Cercar en aquest blog

dimarts, 14 de juny del 2011

INTERNET, LA REVOLUCIÓ DE LA COMUNICACIÓ

Realment, sabem d’on ha sortit i com funciona?

La definició literal de la paraula internet seria entre xarxes, tenint en compte que net en anglès vol dir xarxa, i inter és un prefix llatí que vol dir entre. Per tant, és un conjunt de xarxes (s’anomena així a un grup d’ordinadors que estan inter connectats de manera que poden compartir informació entre ells). Internet ha revolucionat totalment fins al grau més alt de la societat en tots els aspectes, començant pel tecnològic i acabant pel social. Gràcies a aquest avanç tots els ordinadors del món poden estar comunicats entre ells, el que facilita la comunicació entre tothom. 
Des dels últims 15 anys ha evolucionat molt considerablement.  Tot això ho va començar el ministeri de defensa nord-americà. Així, la National Science Fundation (NSF) va connectar sis centres de super computació, donant lloc a una altra xarxa d’ordinadors, la NSFnet, que mica en mica aniria creixent i connectant no tant sols centres d’investigació científica, sinó també institucions acadèmiques com universitats i instituts, amb el ferm propòsit de fer arribar aquella nova Font d’informació a totes les institucions que se’n poguessin beneficiar. Fins fa uns set anys no es va mundialitzar la “www” Word Wide Web, la qual facilita la connexió a Internet, és la xarxa que utilitzem en dia d’avui.

Gràcies a aquest invent, actualment podem gaudir d’informació de tot tipus i de tota l’actualitat del moment. I és que la quantitat d’informació que hi circula és immensa i impossible de quantificar exactament, per això, també se l’ha anomenada l’autopista de la informació.
Un dels principals avantatges d’aquest servei és el correu electrònic que permet enviar arxius, imatges, textos o cartes de forma privada i instantània al nombre de persones que es vulgui, mitjançant una adreça electrònica personal. Com a formes de comunicació via Internet també hi ha, per altre banda, els programes de missatgeria instantània, com els famosos “xats” o el “Messenger”. Aquest últim es pot incloure al sistema operatiu de cada ordinador. Un altre ús que li donem a la xarxa és la compra de tot tipus de productes, fins i tot es poden facturar reserves de viatges.
De cara al futur es preveu que es puguin connectar els electrodomèstics a la xarxa per facilitar-nos la vida. Per exemple: a una nevera se li podrà introduir un software el qual podrà fer comandes automàticament. Quan a la nevera li falti algú producte, l’electrodomèstic farà una comanda via Internet a l’establiment desitjat. Podríem dir que això serà el començament dels habitatges intel·ligents.
La gran xarxa té infinitats d’avantatges però comporta, també, problemes. La manca de privacitat, per exemple, per culpa dels pirates informàtics anomenats hackers els quals poden introduir-se al teu sistema operatiu o introduir-te virus a l’ordinador. Altres problemes, segons els sociòlegs, són la falta de comunicació oral i directa entre persones deguda a tots aquells programes de missatgeria instantània, i addició que la xarxa por crear. 


L'HISTÒRIA

La prehistòria d'Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA (Universitat de Califòrnia de Los Ángeles) el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Però tècnicament el naixement d'Internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa s'obrí als interessos comercials.
Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà en densitat. L'agost de 1991, el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de super computació de la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web, el Mosaic en la seva versió 1.0.
Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els «internautes», tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.
En una presentació cronològica de fets, es pot destacar:

Leonard Kleinrock i el primer IMP de la xarxa ARPANET a la UCLA.

1961. El mes de juliol, Leonard Kleinrock va publicar des del MIT el primer document sobre la teoria de commutació de paquets. Kleinrock va convèncer Lawrence Roberts de la factibilitat teòrica de les comunicacions via paquets en comptes de circuits, la qual cosa va resultar ser un gran avenç en el camí cap al treball informàtic en xarxa. L'altre pas fonamental va ser fer dialogar als ordinadors entre si. Per explorar aquest terreny, el 1965, Roberts va connectar un ordinador TX2 a Massachusetts amb un Q-32 ubicat a Califòrnia a través d'una línia telefònica commutada de baixa velocitat, creant així la primera (encara reduïda) xarxa d'ordinadors d'àrea àmplia.
1969. La primera xarxa interconnectada va néixer el 21 de novembre de 1969, quan es creà el primer enllaç entre les universitats d'UCLA i la d'Stanford per mitjà d'una línia telefònica commutada, i gràcies als treballs i estudis anteriors de diversos científics i organitzacions des de 1959. El mite que ARPANET, la primera xarxa, es va construir simplement per sobreviure a atacs nuclears segueix sent molt popular. No obstant això, aquest no va ser l'únic motiu. Si bé és cert que ARPANET va ser dissenyada per sobreviure a fallades en la xarxa, la veritable raó fou que els nodes de commutació eren poc fiables.



1972. Es va realitzar la primera demostració pública de ARPANET, una nova xarxa de comunicacions finançada per la DARPA (en anglès, Defense Advanced Research Projects Agency)que funcionava de forma distribuïda sobre la xarxa telefònica commutada. L'èxit d'aquesta nova arquitectura va servir perquè, l'any 1973, la DARPA iniciés un programa de recerca sobre possibles tècniques per interconnectar xarxes de diferents classes, orientades al trànsit de paquets. Amb aquesta finalitat, van desenvolupar nous protocols de comunicacions que permetessin aquest intercanvi d'informació de forma "transparent" per a les computadores connectades. De la filosofia del projecte va sorgir el nom de "Internet", que es va aplicar al sistema de xarxes interconnectades mitjançant els protocols TCP i IP.
1983. L'1 de gener, ARPANET va canviar el protocol NCP per TCP/IP. Aquest mateix any, es va crear l'IAB per tal d'estandarditzar el protocol TCP/IP i de proporcionar recursos de recerca a Internet. D'altra banda, es va centrar la funció d'assignació d'identificadors en la IANA que, més tard, va delegar part de les seves funcions a al registre d'Internet (Internet registry) que, al seu torn, proporciona serveis als DNS (Domain Name System).
1986. La NSF va començar el desenvolupament de NSFNET (en anglès, National Science Foundation's Network) que es va convertir en la principal xarxa en arbre d'Internet, complementada després amb les xarxes NSINET i ESNET, totes elles als Estats Units. Paral·lelament, aparegueren altres xarxes troncals a Europa, tant públiques com comercials, i juntament amb les americanes formaren l'esquelet bàsic o "backbone" d'Internet.
1989-1990. Amb la integració dels protocols OSI (Open System Interconnection o Interconnexió de Sistemes Oberts) en l'arquitectura d'Internet, es va iniciar la tendència actual de permetre no només la interconnexió de xarxes d'estructures diferents, sinó també la de facilitar l'ús de diferents protocols de comunicacions. Al CERN de Ginebra, un grup de físics encapçalat per Tim Berners-Lee va crear el llenguatge HTML, basat en el SGML (Standard Generalized Markup Language). El 1990 el mateix equip va construir el primer client web, anomenat WorldWideWeb (WWW), i el primer servidor web.
2006. El 3 de gener, Internet va arribar als mil cent milions d'usuaris. Es preveu que en deu anys, la quantitat de navegants de la Xarxa augmentarà a 2.000 milions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada